Cerdà-Pokorski a la Roca de l’Ordiguer

Escalar al Cadí té un punt d’atracció que enganxa a tot aquell qui ho ha fet amb anterioritat: un escenari grandiós i una bona dosi d’aventura pesen més que el rocam infamat. Juntament amb l’Anglada-Cerdà, la Cerdà-Pokorski és la gran clàssica de l’Ordiguer. Sensiblement més difícil que la seva veïna, aclaparadora i austera, ofereix fissures memorables a les ànimes més aventureres, capaces d’enfrontar-se a un terreny de joc a voltes trencadís, a voltes monolític, però sempre agraït amb l’esforç que hi esmercem.

Aproximació:

Ens dirigim a Estana i un cop creuat el poble continuem fins que trobem un aparcament on deixar el vehicle. Des d’allí seguim a peu cap a Prat de Cadí (PR). Un cop a Prat de Cadí, amb la paret davant nostre, continuem pel corriol amb marques grogues i blanques que va remuntant pel bosc. Quan el corriol surt cap a la tartera el deixem i continuem amunt directes cap l’evident peu de via, fent uns darrers metres per la tartera.

L1(V)

L’inici de la via es troba la preu del diedre més marcat de la Roca. Comencem escalant pel diedre fins que un cop superada una petita panxa marxem a l’esquerra a caçar un pitó. Continuem recte amunt i flanquegem per atènyer la primera reunió. 40 metres, 2 claus.

L2(6a)

Enfilem la fissura de la dreta del diedre en un tram mantingut fins un petit relleix. Aquí toparem amb un tac de fusta testimonial a una fissura, també a la dreta, de bon equipar i que ens deixa al peu d’una xemeneia, on trobarem els dos únics claus del llarg. Un cop superada la xemeneia continuem per terreny més senzill fins la reunió. Compte amb la caiguda de pedres els darrers metres, especialment trencats. 45 metres, 2 claus.

L3(V+/A0)

Continuem per una fissura ampla, que escalem mig encastant, mig en diedre segons convingui. A mida que es va redreçant anem ensopegant amb algun clau, fins que arribem a un sostret que ens barra el pas. Flanquegem en A0 (6b/6c en lliure?) fins que podem sortir i ja per terreny fàcil atènyer la tercera reunió. 35 metres, 7 claus i un pont de roca.

L4(III)

En aquesta tirada descrivim una mena de gran mitja lluna, al principi grimpant una mica i després pràcticament caminant, però anant molt al tanto amb la pedra, molt trencada. La reunió es al peu d’una mena de canal, d’un parabolt. 50 metres, tirada neta.

L5(IV)

Aquest llarg és compartit amb l’Anglada-Cerdà. Es tracta d’una mena de canal-xemeneia senzill, per on haurem d’anar superant una sèrie de ressalts. La reunió la farem a un replà, on trobarem un parabolt amb anella. 40 metres, tirada neta.

L6(III)

Cap a l’esquerra va l’Anglada-Cerdà, nosaltres hem de tirar cap a la dreta, superant un ressalt que ens deixa a una mena de lleixa ascendent que seguim fins trobar la següent reunió, d’un parabolt i un pitó, just sobre un curiós forat. 30 metres, tirada neta.

L7(6a+)

El llarg clau de la via, mantingut i tècnic, amb un parell de trams més fins, sobretot per entrar-hi i a mitja tirada, on les preses es fan petites i el gest s’imposa. La part de dalt els cantells apareixen esdevenint una escalada més atlètica. 50 metres, 5 claus, 2 ponts de roca i un cap de burí.

L8(6a+)

Tirem per una mini-xemeneia fins que uns blocs ens obliguen a sortir cap a la dreta i superar un petit extraplom (A0 d’una escarpia rústica reforçable o 6a+). Continuem per un sistema de fissures esquitxades amb passos atlètics i roca a controlar. La reunió la trobarem a la banda esquerra. 40 metres, 5 claus.

Descens:

Des de la darrera reunió marxem cap a l’est, superem un contrafort i continuem per l’aresta amunt, superem un ressalt i arribem a una vira que baixa cap a l’esquerra (fites!!!). Seguim descendint fins arribar a la Canal de Cristall. Baixem per la canal i prenem el PR que ens mena a Prat de Cadí i d’allí fins a l’aparcament.

El que més m’ha agradat:

• Sens dubte un dels entorns més especials per escalar a casa nostra.
• Via contundent, especialment la segona i la sisena tirada.
• Per gaudir de l’auto-protecció!!